Llum de Raspall
Llum
I
Respiro les paraules
que ens fan ser el que som,
llegeixo els rosers
i els flairo,
cal estimar tot allò que és bell,
i fer-ho tangible.
II
He desat les paraules
en cristalls de fina textura,
les he guardades per a tu,
per quan no estigui al teu costat,
les puguis viure tu.
III
Era un gran general,
va conquerir imperis,
sols en la vellesa,
tot mirant els seus rosers,
es veié com el millor home,
amant de l'amor.
IV
Respiro el teu aire
i sento que sóc carn,
part de la carn que ens uneix,
de la veu que ens agombola,
de les passes que ens duen
a demà.
Foscor
I
núvols negres descarreguen
pels camins enllotats,
els carruatges obliden passar-hi,
els homes viuen el dol de la mort.
II
Les garses grallen cridaneres,
a les vores del camí del riu,
l'aigua bruta baixa lenta,
els peixos fa temps van fugir.
Plenitud
I
De la blancor de la neu,
al gust de la fruita madura,
que si el príncep no s'atura,
nans meus tampoc no hi aneu
II
Gaudeixo l'esforç de besar-te
on el desig no té espera,
i desennuegar-te tota de plaer,
per veure't aquella mirada errada.
Ferran d'Armengol
Desembre 2013